SAN PABLO APÓSTOL EN TARRAGONA
LA CONVERSIÓ DE SANT PAU APÒSTOL
«Germans, vull que ho sapigueu: l’evangeli que us vaig anunciar no ve dels homes; jo no el vaig rebre ni aprendre de cap home, sinó per una revelació de Jesucrist. Vosaltres ja heu sentit parlar de com em comportava quan era en el judaisme: perseguia amb fúria l’Església de Déu i la volia destruir; i en la defensa del judaisme sobrepassava molts companys de la meva edat, ja que era molt zelós de les tradicions dels meus pares. Però Déu em va escollir des de les entranyes de la mare i em va cridar per la seva gràcia. Quan a ell li semblà bé, em va revelar el seu Fill perquè jo l’anunciés als pagans. Tot seguit, sense fer cas de consideracions humanes i sense pujar a Jerusalem a trobar els qui eren apòstols abans que jo, me’n vaig anar a l’Aràbia, i després vaig tornar a Damasc. Més tard, al cap de tres anys, vaig pujar a Jerusalem per conèixer Cefes, i vaig passar quinze dies amb ell. Dels altres apòstols no en vaig veure cap, fora de Jaume, el germà del Senyor. I això que us escric és veritat: Déu sap que no menteixo. Després me’n vaig anar a les regions de Síria i Cilícia. Però les esglésies de Crist que són a Judea no em coneixien personalment; només sentien a dir: “El qui abans ens perseguia, ara anuncia la fe que havia volgut destruir.” I donaven glòria a Déu per causa meva.» (Gal 1,11-24)
Des de l’any 1909 que se celebra a totes les Esglésies l’octavari de pregàries per a la unitat dels cristians; la iniciativa fou de Paul Watson, que escollí les dates del 18 al 25 de gener. Aquests dies totes les Esglésies cristianes tenen present el dolor de la separació dels creients i l’esperança de la unitat i recorden com una sobre exigència la pregària de Jesús el darrer dia de la seva vida: Que tots siguin u, com jo i el Pare som u. Amb el Concili Vaticà II l’Església Catòlica s’obrí al diàleg i al retrobament amb les altres Esglésies cristianes. Des d’aleshores han estat múltiples els encontres i el diàleg bilateral entre teòlegs de diverses confessions de cara a elaborar una teologia ecumènica, això és, acceptada per tots. El camí ecumènic en si mateix és irreversible perquè està empès pel mateix Esperit Sant.
La pregunta és aquesta: amb els anys de treball conjunt hem avançat en alguna cosa? La resposta és positiva: hem après a pregar junts, a reconèixer la riquesa espiritual que totes les Esglésies tenen i a compartir-la, a estimar l’ecologia (des de la bella teologia de la creació) i a treballar per la vida, allà on apareix entristada i ofegada per les situacions injustes. Uns i altres podem treballar junts en la caritat, la predilecció pels més pobres...
0 comentarios