SANT PAU A TARRACO * SAN PABLO EN TARRAGONA : ANECDOTA ESPACIAL O ESPECIAL?

                                    

Martirologio litúrgico:

25-1-2007: És el patró segon del nostre arquebisbat. «Fletxa del Senyor...,que volà fins arribar a les Hispànies per fer caure als peus del Mestre orient i occident»(St. Jeroni, Ep 65,12).  

25-1-2008: Festivitat de la conversió de sant Pau, apòstol [Ac 22,3-16 (o bé Ac 9,1-22); Sl 116; Mc 16,15-18]. Camí de Damasc,el fariseu Saule va descobrir que Jesús ressuscitat s’identifica amb els cristians que ell perseguia. La seva vida va quedar marcada per aquesta conversió. És patró secundari de l’arxidiòcesi de Tarragona. 

25-1-2009: Solemnitat de la Conversió de san Pau, patró secundari de l’Arxidiòcesi de Tarragona (Jornada de l’Infància Missionera).

25-1-2010: Acaba l’octavari de pregària per la unitat dels cristians. Conversió de Sant Pau (A l’Arxidiócesi, solemnitat; a la resta, festa). 

25-1-2011: A l’Arxidiòcesi, Solemnitat de la conversió de Sant Pau. Finalitza l’Octavari de pregària per a l’unitat dels cristians.

25-1-2012: Conversió de Sant Pau, Apòstol (Sol) [Fets 22,3-16, o bé Fets 9,1-22; Salm 116, 1.2; Mc 16, 15-18 (LE/LH pròpies)]

25-1-13: Conversió de Sant Pau, Apòstol (Sol) [ Fets 22, 3-16; o bé: Fets 9, 1-22; Salm 116, 1.2; Mc 16, 15-18 (LE/LH pròpies)].                       Dues grans festes per a l’Església de Tarragona                                  ... El dia 25 de gener celebrem la Solemnitat de la Conversió de Sant Pau. Per aquest motiu, la vigília, el dia 24 de gener, a les 20.00 h, es faran primeres vespres de la Solemnitat a la capella de Sant Pau del Seminari de Tarragona. A l’església parroquial de Sant Pau de la mateixa ciutat la missa de la Solemnitat es farà el dia 25 a les 19.30 h.i també festa patronal del col·legi diocesà Sant Pau Apòstol.Totes dues festes ens remeten als inicis de la fe cristiana a les nostres terres. En primer lloc, l’apòstol Pau és qui va predicar l’evangeli per primera vegada a la ciutat de Tarraco, per aquesta raó es diu que la nostra Església és paulina. Fructuós va ser el primer bisbe de la nostra seu.                          

Pau, el primer que va predicar l’evangeli a Tarraco, i Fructuós, el primer bisbe que coneixem d’aquesta nostra seu, es donen la mà. Fructuós és bisbe segons el model de Pau. Aquesta bella menció paulina en les Actes martirials és una indicació segura del record profund i de la consciència ferma que els cristians de Tarraco tenien de ser una Església que admirava i seguia els ensenyaments de l’evangeli que Pau hi havia predicat.

El 27}13 d’octubre de 2013 Tarragona acollirà la cerimònia de beatificació dels més de cinc-cents màrtirs del segle XX a Espanya. L’Església de Tarragona té una gran tradició martirial remuntada als primers temps del cristianisme amb el bisbe Fructuós i els seus diaques, Auguri i Eulogi, i compta amb la tradició que sant Pau va difondre la bona nova des de la ciutat a tota la península...                             Per a Tarragona ciutat, a part de ser uns dies escenari d’aquest esdeveniment, és una promoció a alt nivell, a més és una ocasió única per a donar a conèixer els orígens de la fe cristiana a la península Ibèrica. Tarragona té un marc arqueològic únic i sovint desaprofitat que val la pena fer conèixer...                                   Joaquim Gras Minguella, prevere i delegat diocesà per a les causes dels sants

En la Carta als Romans (15,24.28), Sant Pau explica que té la intenció ferma de venir a Hispània passant per Roma. Allí, a la capital de l’Imperi,l’apòstol espera rebre ajut de la comunitat per a tirar endavant el seu projecte missioner. Pau entén que el seu projecte compleix el designi salvador de Déu. De fet, en Isaïes 66,16-19 s’afirma que els pobles més llunyans coneixeran el Senyor. Per això Sant Pau entén que Déu li demana d’anar a l’«extrem de la terra», és a dir, al territori més llunyà d’Occident, Hispània. Ara bé, si Pau vingué a la Penínula Ibèrica, ho féu probablement des de Roma l’any 63dC, després dels dos anys de captiveri romà. És també molt probable que la destinació fos Tarragona, la capital de la província Tarraconense, la més grand’Hispània, comparable amb Efes o Tessalònica. Després Pau moriria, l’any 64 o bé el 67,decapitat a la capital de l’imperi.  Tanmateix, la missió de l’apòstol a Tarragona va ser un fracàs. Les raons són quatre: 1) la manca de suport efectiu de la comunitat romana al viatge: Pau hagué de venir gairebé sol i sense recursos; 2) el desmembrament del seu equip missioner, format bàsicament per cristians orientals; 3) la no existència d’una comunitat jueva a Tarragona que servís de plataforma per a la missió; 4) el clima religiós fortament pagà d’una ciutat que era capdavantera en el culte a l’emperador August. Podem, doncs, concloure que és altament probable que Sant Pau posés els peus a Tarragona, encara que d’aquest fet no n’hagin quedat referències directes contemporànies, ja que la seva visita no va fructificar.

Armand Puig i Tàrrech, pvre.

En la carta a los romanos (15, 24.28), San Pablo explica que tiene la  intenció segura de venir a España pasando por Roma. Allí, en la capital del Imperio, el apóstol espera recibir ayuda de la comunidad para llevar adelante su proyecto misionero. Pablo entiende que su proyecto cumple el designio salvcador de Dios. Por cierto, en Isaías 66,16-19 se afirma que los pueblos más lejanos conocerán al Señor. Por lo tanto San Pablo entiende que Dios le pide que vaya al «extremo de la tierra», es decir, al territorio más lejano de Occidente, España. Sin embargo, si Pablo vino a la Península Ibérica, lo hizo probablemente desde Roma el año 63 dC, después de los dos años de cautiverio romano. También es muy probable que el destino fuera Tarragona, la capital de la provincia  Tarraconense, la más grande de España, comparable con Efeso o Tesalónica. Después Pablo moriría el año 64 o bien el 67, decapitado en la capital del Imperio. 

Sin embargo, la misión del Apóstol en Tarragona fué un fracaso. Las razones son cuatro: 1) la falta de soporte efectivo de la comunidad romana al viaje: Pablo habrá de venir casi solo y sin recursos; 2) el desmembramiento de su equipo misionero, formado básicamente por cristianos orientales; 3) la no existencia de una comunidad judía en Tarragona que actuaría como una plataforma para la misión; 4)  el clima religioso fuertemente pagano de una ciudad que fué líder en el culte al emperador Augusto. 

Por lo tanto, se puede concluir que es altamente probable que San Pablo pusiese los pies en Tarragona, aunque de este hecho no hayan quedado referencias contemporáneas, ya que su visita no llegó a fructificar.

Armand Puig I Tàrrech, pvre.